Nova jornada d’aquesta Temporada 2016-2017 jugada al Palau d’Esports de Granollers contra el BM Granollers.
Avui hem vist les dues cares de l’equip. La de sempre, amb intensitat, concentració, lluita, compromís….. la cara dels nostres Espartans i l’altre, la que feia molt temps que no veiem, la que puc dir que és la cara que no recordo haver vist en els darrers anys. Una cara apàtica, poc concentrada, amb massa errades i sense capacitat de reacció. Una cara que, els que han seguit les cròniques d’aquest equip els darrers 3 anys, mai havíem vist.
El partit ha començat molt igualat. Tant que, en els primers 25 minuts, cap equip ha tingut més d’un gol d’avantatge. A cada gol d’un equip l’altre corresponia amb un altre que tornava a igualar el partit. Però a partir del minut 25, els nostres Espartans han trencat el partit. Un parcial de 4-2 aquests cinc darrers minuts de la primera part ens han permès anar-nos al descans amb un avantatge de dos gols, 13-15 que ens donaven unes agradables sensacions de cara a la segona part.
I comença la segona part….. en poc menys de 6 minuts es tornen a igualar les forces i els nostres Espartans comencen a enfonsar-se. No funciona la gran defensa de sempre, ens mostrem fràgils, molt fràgils, sense ajudes ni intensitat….. Ni tan sols tenim capacitat de reacció en atac. Un cop i altre els nostres s’estavellen contra la defensa rival, sense selecció clara de tir, sense sensació de perill, perdent força pilotes que propicien ràpids i letals contraatacs. Ni els temps morts dels minuts 10 i 24 aconsegueixen canviar les nefastes sensacions que ens transmeten els nostres nois. Minut a minut el rival va distanciant-se en el marcador. El parcial de 15-3 en els darrers 15 minuts dona idea del naufragi de l’equip. Al final 32-23…… massa correctiu per als nostres Espartans.
I és que marcant tan sols 8 gols en 30 minuts i amb una eficàcia en el llançament de menys del 50% mai es pot guanyar un partit.
Considerem que desprès de 3 anys jugant plegats a un excel·lentíssim nivell, amb un joc gairebé sense fissures, 30 minuts de “pajara” es poden comprendre i fins i tot, justificar.
Però cal refer-se de la derrota, cal recuperar les sensacions, cal tornar a ser els Espartans, els Espartans coneguts arreu de Catalunya pel seu esperit i la seva lluita sense fi….. I cal fer-ho de pressa…
No ens hem de capficar en la derrota però sí cal aprendre dels errors ….. i treballar de nou per assolir el nostre millor nivell. El treball i la unió de l’equip ens portaran de nou a l’elit.
Som-hi nois!!! Som-hi ESPARTANS!!!!
