Ni al migdia, sembla que aquest equip reaccioni. I jugàvem contra els perseguidors, Palautordera, un equip que ha merescut la victòria des del primer minut. Ja que sabent que no es classificaven per la A-1, han vingut a lluitar, córrer, competir i a animar a tot aquell jugador que sortia a la pista = EXEMPLE A SEGUIR.
L´equip té un problema d´actitud força gran. No es corre suficient, massa individualisme, apatia en els passes, s´està massa pendent de l´àrbitre i a sobre, els entrenaments d´aquesta setmana no han estat com haurien de ser.
Cal dir que els nostres porters han parat més d´un 40 %, però si la defensa no ajuda, miracles, ni a Lourdes.
La primera part ha acabat amb 16-16. Però a la reanudació, «tanto va el cántaro a la fuente…que al final: SE ROMPE». Sempre s´ha anat a remolc, amb diferències de 2 a 3 gols: 19-19 / 22-23 / 23-26 / 27-29 / 29-32 i 32-34.
Potser ha d´haver algun canvi o alguna cosa ha de passar, però el que és segur i clar, qui millor coneixen als jugadors són en Toni i l´Haritz. El dia a dia, després es reflexa en el partit. I així no és aconsellable seguir fins a final de temporada.
Bona setmana i fins dissabte a les 13h contra Barça A, en el debut de la següent fase.
