S’ha acabat la primera fase……. i des de fa 15 dies ja som nou equip de PRIMERA.
Però cal la cirereta, ens cal ser CAMPIONS DE SEGONA CATALANA de la Temporada 2015-2016, ens ho mereixem, us ho mereixeu……
Cal concentrar-se de nou, treure, de nou, aquesta rauxa tan interioritzada que és el nostre seny d’identitat, aquestes sensacions d’equip, del “tots a una”…….. sense equip som un grup més que juga l’handbol…… però vosaltres heu demostrat els darrers anys ser un grup compacte, un grup que sap què vol i com aconseguir-ho, un grup de companys que, amb l’ajut dels tècnics i la Junta i, l’imprescindible escalf de l’afició, us heu convertit en un EQUIP.
Desprès de l’ensopegada, que podria descomptar-se com a mínim de previsible, de la passada setmana, ara cal serrar les dents, creure en les vostres forces i donar el cop definitiu. Som a dues setmanes de la excelsa glòria….. està a les nostres mans…… perdoneu, A LES VOSTRES MANS, mai millor dit.
Si jugueu com sabeu, amb l’esperit, amb la força, amb les ganes, amb la rauxa i la confiança que heu demostrat teniu, com a mínim, un 50% de probabilitats de ser campions…….. però heu de jugar com a equip, l’objectiu és comú, tots volem el mateix……. llavors les probabilitats poden multiplicar-se.
I parlem del partit d’aquest cap de setmana…….
Podem avançar que, tret del Sant Andreu, l’equip del Banyoles té el mèrit de no haver perdut amb el campió de la fase regular.
I el guió d’aquest partit va ser molt similar al de la primera volta.
Llavors, unes dècimes de segon ens varen privar dels dos punts en joc. L’àrbitre va xiular el final del partit quan la pilota ja volava cap a la porteria desprès d’un fly espectacular, desprès una jugada primorosa que es mereixia el premi dels dos punts, que hagués entrat en la galeria de, potser, la més espectacular i decisiva de la Temporada. Al final, repartiment de punts que no va acontentar cap dels dos equips que varen lluitar per la victòria en tot moment.
……. i ahir es va repetir el guió.
A 3 minuts del final el partit tot semblava dat i beneït. Els nostres varen aconseguir la renda més amplia de tot el partit, amb 3 gols d’avantatge semblava que els dos punts es quedarien a casa……però un cúmul de circumstancies, errades pròpies, encerts del rival que mai va abaixar els braços i el xiulet de l’àrbitre, que aquest cop no va sonar just en el minut 30 sinó 4 segons desprès, va donar la darrera opció a un Banyoles amb un llançament de 7 metres, que el va atorgar un punt que 3 minuts abans semblava impossible.
No podem resumir tot el partit amb la crònica dels 3 darrers minuts tot i que, són els que defineixen el decurs dels 57 minuts anteriors.
Igualtat, cap partit anterior havia reflectit abans una igualtat entre els contendents tan absoluta.
En joc, en oportunitats, en exclusions, en faltes, en intensitat, …….partit molt maco de veure i de gaudir. De nou, handbol en estat pur.
