Però no s´ha perdut la guerra! (com diríem amb aquesta frase feta). I, de tot s´aprèn a la vida.
El partit l´hem perdut nosaltres, sí, els adults i els nens, que en alguns moments no hem sapigut gestionar i dirigir els diferents atacs «suïcides» que feien els molinencs. Massa llençaments precipitats, cinc àrees(segons l´àrbitre, clar), algunes pèrdues innecessàries, massa nervis i protestes, defensa molt, molt, molt dura(4 de 2´ i els que podien haver estat moltes més) i en algunes ocasions violenta(s´escoltaven cops pel pavelló, i no és broma) i permissiva que nosaltres contrarrestem amb bon joc, rapidesa, aturades dels grans porters que tenim i la impotència-descentració-ràbia que es palpava en l´ambient.
Es va jugar un bon partit, però hem d´aprendre a estar pel nostre joc i actitud. També, crec que la nostra defensa no es pot posar a l´alçada dels altres; primer, perque no és el nostre estil i es notaria massa, i segon perque l´aspecte defensiu es treballa amb un altre mètode. Això sí, nois, utilitzeu la vostra intel·ligència i en algun moment treieu les urpes controlades que treballant-les una mica aquests dies d´entrenament, possiblement en un altre enfrontament, els passarem pel davant amb el cap ben alt. També estar la vessant psicològica i treball d´equip, que podem donar un tomb a qualsevol grup.
Amb tota aquesta parrafada, us vull dir que estem allà dalt per alguna cosa, i que ser regulars en tantes jornades és fruit d´un treball fet. Ara ens toca d´aquí dos dissabtes un altre repte,que és el TOP-4; sense oblidar-nos del despalçament a Bordils de diumenge 29.
Com dirien alguns…»Sí, se puede».
