«Remember» del primer partit de lliga d´aquesta temporada. El resultat és una mica enganyós, però real. Es podia haver guanyat de molta més diferència, però aquella ambició que tenen altres equips com el Barça i/o Granollers d´engrandir el marcador, encara nosaltres no l´hem après.
A priori, el partit pintava bé, ja que els anteriors enfrontaments contra els vallessans es van guanyar (pels pèls a casa d´ells), venien amb dos canvis i un únic porter.
Tal com venim dient en altres cròniques, qui és el nostre gran rival? Ho endevineu? Segur que sí, NOSALTRES MATEIXOS. Tenim els 3 GRANS PORTERS disponibles i a la banqueta tenim els recanvis més o menys adeqüats per cobrir les absències de l´equip.
Comencem amb una mica de relax i posant emoció: 1-3 als 5´. Seguim amb 5-5 / 9-8 i 12-11; anem apretant l´accelerador amb un 16-11 i acabem amb 20-12. Bona actitud defensiva i solucions diverses en atac.
Pels temps que corren, destaquem en aquesta part el gest d´ESPORTIVITAT de l´equip visitant, quan ens tornen la pilota, després d´haver-la perdut en un intent de contraatac (en Pau De va xocar/impactar contra el «petit» àrbitre).
Els següents 30´, el partit va semblar el Dragon Khan de Port Aventura. Als 5´ continuem trepitjant el peu dret amb un 24-13. Ara, la molla comença a estirar-se i encongir-se, creiem que mai es veure perillar el partit: 26-18 / 29-20 / 34-25 / 36-29(en algun moment es van posar a 4 gols) i el definitiu 39-32. Massa pèrdues de passe i diferents errades que comporten «contras» dels contraris.
Volem comentar que els nostres pivots, el GRAN (en tots els sentits) capità, l´Ivan, i en Miguel Murillo, Muro o Miguelón «para los amigos» van marcar 15 gols. Olé! Això sí que és un joc d´equip!
Bé, si un miracle no es fa, possiblement siguin els dos últims partits oficials d´aquest equip: a casa de Palautordera d´aquí a dues setmanes i Sant Cugat a casa (finals de maig). Bones setmanes a tots.
