Partit de la 23a Jornada jugat a Valldoreix contra l’Handbol Sant Cugat D.

Equip de mitja taula que ens havia guanyat a Sant Joan i que esperàvem poder pagar-los amb la mateixa moneda.

Si mes no, ens hem conjurat per guanyar, per lluitar, per sofrir……

I a la primera part s’ha aconseguit.

El Sant Cugat no aconseguia anar-se’n en el marcador i el Sant Joan lluitava cada pilota, en cada atac, movent la pilota i cercant la millor opció de tir i en cada defensa, on han imposat un gran esperit amb moltes ajudes i molta intensitat.

Després de 30 minuts, al final de la primera part, el marcador reflectia un esperançador empat a 11, veient-se un bon partit intens, lluitat de poder a poder, amb alternatives en el marcador……

I comença la segona part d’una forma similar, molta igualtat fins que els nostres s’han esborrat, s’han desconnectat. Portem setmanes parlant d’aquest tema. És una llàstima veure com l’excel·lent treball de 50 minuts es llença en 10 minuts.

Així, en el minut 15 de la segona part perdíem de 5, 20 a 15 i tot i que han aconseguit de nou ficar-se en el partit, ja no ha estat possible remuntar un partit que podia haver-se guanyat…..o perdut, però amb un a sensació diferent.

Han de creure mes en les seves possibilitats. Realment son un gran grup tot i que han de lluitar fins el final per tal de treure resultats positius.

El primer pas és aconseguir jugar 60 minuts amb una total intensitat, sense baixar els braços en cap moment.

Treballen per això, i molt bé…… Segur que se sobreposen a aquest resultat i es tornen a endollar.

Som-hi nois, no defalliu i continueu treballant per millorar.