Es podia haver fet un Mannequin Challenge als 25´de la segona part quan anàvem 26-25. O no ho penseu? Clar, per nosaltres era ideal, però pel contrari no els hagués agradat molt. Hagués estat fantàstic (moral i esportivament), meravellós, ideal per la classificació,però en la vida no tot és de color rosa.
Avui, era molt important arribar als últims minuts bé en tots els aspectes, i es va fer. El Barça té una petita però gran avantatge: aquestes situacions finals ells estan «acostumats», les tenen «dominades-controlades»…i nosaltres estem en fase d´aprenentatge. Així ha passat, les errades individuals provocades pel nerviosisme, falta d´autocontrol, la situació tensa, l´eufòria d´haver remuntat i anar guanyant…ens han traït. Però nois, no passa res, heu donat i partit la cara, tothom ha aportat amb el seu granet en els diferents moments, tothom ha jugat (cosa que ells potser no ho poden dir), heu competit, us heu enrabiat(això vol dir que teniu amor propi per guanyar) i el millor aspecte d´un esportista, és que heu estat humils, treballadors i persones (teniu present l´última jugada? Per què no l´han fet quan anaven empatats o guanyant?).
Quina primera part ens heu donat i quina lliçó, amb 15-16 al final. A més d´un li tremolaven i li feien figa-flor les cames i com no, els braços. A base de defensa + Gonzalo, el resultat anava 2-2 / 5-4 / 6-7 / 9-9 / 11-12 i 15-16. El contrari perdia pilotes, llençava a la gran xarxa i fins i tot s´amenaçats amb uns quants passius. Nosaltres a no baixar el cap i buscar-te la vida per superar a les seves torres. I aquí estava el nostre «Colme» que crec que s´ha de parlar pel domini, lluita, tranquilitat i efectivitat que demostra en defensa i en atac. Olé Ale!
La segona part ha estat més boja i trabada, ja que s´han vist més contraatacs, més faltes, algunes amonestacions… Algunes contres les hem encertat i altres s´han errat quan tothom pensava en el gol. També s´han fet jugades de mèrit que el contrari no sabia contrarestar. Malgrat que ells volien fer-ho bonic(diverses vaselines), allà estava Pau per molestar i aturar. L´equip reacciona davant l´adversitat (súperimportant i positivíssim): 17-20 / 18-20 / 21-22 / 23-25 i obliga a demanar temps mort. Però, al final, es va perdre la batalla, però que ningú pensi que s´ha perdut la guerra.
Ara, que venen uns dies de descans i reflexions podíem pensar que de les errades s´aprén i que es poden plantejar diferents solucions: l´equip té una baixada física important (avui s´ha notat jugadors fossos i que a la majoria costava de córrer, tant a l´atacar com al defendre), treballar l´aspecte psicològic per anar aprenent del partit d´avui, que TOTS els jugadors, siguin de l´any que siguin, poden aportar molt més i que són importants pel grup; també que hem d´anar a lo nostre, deixant-nos dels àrbitres ja que que ens estem perjudicant nosaltres mateixos. Els entrenament es poden millorar per així evitar situacions de risc als partits i sobretot treball, treball i treball. Tenim les persones i els mitjans, només cal més implicació i respponsabilitat. Ho podeu fer i estem segurs que ho fareu.
També hem de pensar que s´ha de fer per la gent que ens rodeja. Heu vist com estava el pavelló avui? Els nostres pares, germans, avis, tiets, amics i amiguetes (eh, nois?), seguidors…volen veure més coses vostres handbolístiques. ja que queda molta temporada i el millor del pastís, doncs vinga «manos a la obra». I que si s´ha de fer més bocatas i tapes…es fan! Van anar molt bé, no?
Bé, última crònica de l´any, últim partit de l´any i …BONES FESTES per tohom. Que al gener ens retrobem tots (Carles i Palau, a tope segur).
Per veure les fotos del partit cliqueu aquí:
